Resum de les jornades

RESUM JORNADES OFICIS ANTICS DE MENORCA


Els actes es van celebrar els dies 12 i 13 d'abril a la Casa de Cultura de Ciutadella i el Centre de Convencions des Mercadal.

Les jornades «Oficis antics, oficis de futur» organitzades pel Centre Artesanal de Menorca, centre adscrit a la Fundació Foment del Turisme de Menorca, han tingut com a objectiu analitzar la situació actual i la vigència de l'artesania com a model productiu i oferir una alternativa de negoci en un context d'economia globalitzada i sense barreres físiques. El debat no s'ha centrat úncament en la realitat de Menorca, sinó que s'ha posat el focus en altres territoris que, com la nostra illa, volen donar un futur a uns treballs tradicionals que estan profundament arrelats a la cultura i a la memòria popular.

Les jornades han comptat amb la presència d'uns artesans que tenen en comú l'objectiu de poder donar continuïtat a uns treballs que neixen de les seves mans i que es converteixen en unes peces úniques que enllacen el passat amb el present amb la mirada posada en el futur.

PRIMERA JORNADA

Les jornades han començat el divendres 12 d'abril amb Anna Champeney amb la ponència «Entre bastidores: 20 años de Anna Champeney Estudio Textil». Champeney és una dissenyadora d'origen britànic que ha compartit la seva experiència professional. Des de l'any 2000 viu a Ourense, on finalment hi va establir el taller l'any 2004. Cal dir que no només exerceix com a artesana sinó que també és docent de la seva especialitat.

Des d'un primer moment Champeney recorda com va establir contacte amb artesanes gallegues, aprenent noves tècniques i, així, a poc a poca, va anar ampliant els seus coneixements. Anna ha explicat la seva feina com artesana i la seva evolució apuntant que s'havia adonat que no només és important fer un bon producte artesanal sinó que s'ha de presentar de la manera més adient per tal que sigui vist en la seva totalitat conceptual.

Al principi de la seva estada a Galícia s'havia adonat que la metodologia que s'utilitzava a la Gran Bretanya no tenia res a veure amb les formes d'aprenentatge i treball de les que es feien servir a Galícia i a altres territoris d'Espanya. Aquí va comprendre que a més de tenir un bon producte realitzat amb la millor matèria i un gran disseny, necessitaca rompre les barreres físiques, no només del paisatge gallec sinó del món en la seva totalitat. Champeney va decidir, doncs, posar en marxa una web on mostra les seves obres d'art. D'aquesta manera va concertir la seva passió en una forma de vida.

Titol: «Entre bastidores: 20 años de Anna Champeney Estudio Textil»
Ponent: Anna Champeney, artesana textil
Presentadora: Anna Bagur – Associació Líthica


La segona ponència ha anat a càrrec del Gremi de Marges de Mallorca, amb els seus representants Lluc Mir i Guillem Palau i el títol «El Gremi de Margers de Mallorca i el patrimoni de les construccions de pedra en sec». Tots dos han explicat la seva experiència de quan van veure que el seu ofici, que ara es fa diàriament i amb una determinada tècnica, podia passar a l'oblit si no aconseguien un reconeixement de la societat a una tasca arrelada a la cultura i el patrimoni.

Va ser així com un grup de margers es van unir per posar en marxa diverses iniciatives per tal que aquest ofici es realitzés amb uns criteris de qualitat i excel·lència. Un dels objectius era evitar l'intrusisme perquè podia posar en perill aquest ofici mil·lenari. Gràcies a l'esforç d'aquest grup d'artesans, molts d'ells formats a l'Escola de Margers, es va evitar que aquest treball artesanal, que ha aixecat milers de quilòmetres de pedra en seca, desaparegués.

En la ponència també han parlat del seu últim èxit: canviar el projecte inicial de la restauració d'un mur de pedra en sec de la carretera a Lluc, que va caure pel pas del temps i de les inclemències meteorològiques. Des del gremi es va demanar que no ho omplissin tot de formigó i que es restaurés amb les tècniques tradicionals. No va ser facil però, finalment, per primera vegada en molt de temps es va aconseguir fer un marge en la carretera amb tècniques tradicionals i no industrials. El marge s'havia mantingut durant 126 anys i hauria estat un error deixar que les màquines el destruïssin.

Titol: «El Gremi de Margers de Mallorca i el patrimoni de les construccions de pedra en sec»
Ponents: Lluc Mir i Guillem Palou, representants del Gremi de Margers
Presentador: Ángel Roca – Societat històrico arqueològica Martí i Bella


SEGONA JORNADA

Les jornades han continuat el dissabte 13 i l'encarregada de donar la benvinguda als participants ha estat Maite Salord, consellera de Promoció Turística del Consell Insular de Menorca que s'ha encarregat de recordar la importància de l'esdeveniment: «volem debatre l'estat actual de l'artesania, la situació en què es troben els oficis d'arrel tradicional i volem aportar eines per garantir-ne el seu futur més immediat». I, ha afegit: «l'artesania és part del nostre patrimoni i, com a tal, aporta singularitat, valor afegit i diversificació a la nosta economia.»

Per a la primera ponència s'han utilitzat els avenços de la tecnologia mitjançant una videoconferència sobre el projecte «Enredadas: proyecto de buenas prácticas con las redeiras de Galicia» a càrrec d'Elena Fabeiro, gerent de la Fundació Pública Artesanía de Galicia, que no va poder ser as Mercadal pel fet que es trobava a Madrid en una fira d'artesania on es presentava el treball de les redeiras.

El projecte de les redeiras artesanes és promogut per dues associacions, Atalaia de Galicia i Illa da Estrela de Corme. Tal com ha explicat Fabeiro: «allá donde haya un barco de pesca habrá redeiras arreglando las redes con sus manos». Des del 2012 aquestes artesanes participen en accions formatives dirigides per professionals de la moda i el disseny, fet que les ha convertit en un alt exponent de l'artesania gallega. Les redeiras han donat un gir a aquest antic ofici transformant les xarxes i els útils de pesca en complements de moda com collars, anelletes, polseres i bosses.

Amb aquesta iniciativa es pretén no perdre les arrels d'un ofici antic com són les redeiras introduint, per això, un nou ús a l'ofici. Actualment treballen 174 dones redeiras artesanes i 15 homes, aconseguint uns ingressos complementaris que els ajuda en el seu dia a dia. Elena Fabeiro destaca que des del 2012 les dones i homes que participen en aquesta iniciativa han aconseguit augmentar el seu salari en un 30%.

Per poder dur a terme aquest projecte, des de la Fundación Pública de Artesanía de Galicia s'ha desenvolupat una metodologia de treball adaptada a aquest col·lectiu. Des de que el projecte es va posar enmarxa s'han dut a terme 15 cursos de formació contínua perquè les mateixes redeiras estiguessin en tot moment al dia de les noves tendències. A més a més, conegudes i prestigioses marques de moda, com Loewe, ja els hi han començat a encarregar alguns dels models en exclusiva. Fabeiro ha afegit, també, la importància de treballar juntament amb els dissenyadors perquè es pot tenir bona matèira primera i bon ofici però és difícil entrar en el món de la moda sense uns models que marquin tendència i tenguin una unitat creativa.

D'altra banda, aquesta activitat alternativa a la de redeira ha permès a les dones una major visibilitat i autoestima, ja que és un ofici que està dins un sector molt complex com és el de la pesca, amb molts alts i baixos i unes condicions de treball molt dures a causa de la climatologia i les llargues jornades laborals. Al llarg dels anys, les condicions de treball a l'hora de confeccionar els complements de moda han anat millorant. Actualment estan equipades amb naus que tenen calefacció i aire condicionat que els permet treballar en grup i amb major comoditat. Els productes que confeccionen ja comencen a ser coneguts perquè les associacions reben subvencions per assistir a fires com Londres i Estocolm. També disposen de pàgina web des d'on mostrar al món com amb unes xarxes i hams de pesca es pot realitzar una altra activitat que no només sigui pescar sinó, també, realitzar complements de moda originals i artesans, elaborats amb la mateixa paciència amb què cusen les xarxes que s'han anat rompent en les llargues travesses dels vaixells del seus homes i pares.

El projecte avança i la Fundación Pública Artesanía de Galicia continua apostant per manterir un ofici antic i essencial, alhora que es donen més oportunitats a les persones que es dediquen a aquest ofici. No només perquè suposi una ajuda econòmica sinó que, també, provoca una major autoestima en les dones i homes que estan «enredadas» entre la mar i la creació de complements de moda.

Titol: «Enredadas: proyecto de buenas prácticas con las redeiras de Galicia»
Ponent: Elena Fabeiro, gerent de la Fundación Pública Artesanía de Galicia
Presentadora: Núria Deyà – Associació Arteme


La segona de les penències ha estat presentada per Mariona Lloret i Linarejos Ratia que han exposat la iniciativa «Obrador Xisqueta, projecte de revalorització de la llana i sensibilització del sector primari i l'artesania». Aquest projecte es desenvolupa al Pallars Sobirà, Alt Pirineu, i dóna bona mostra de com amb l'estima per la terra i amb esforç es poden superar grans reptes.

L'associació, sense ànims de lucre, ha sorgit amb l'objectiu de que els pastors que crien l'ovella de raça xisqueta aconsegueixin un preu just per a la llana. Aquesta ovella és d'una raça que té una protecció especial i, fins el 2009, era catalogada com a espècie en perill d'extinció. En aquests moments la situació s'ha revertit i ja no corre perill.

L'associació va néixer l'any 2009. En els seus inicis va començar a organitzar tallers amb la participació de 24 pastors i pastores per tal que se n'adonessin de les especials característiques de la llana d'ovella de raça xisqueta i de la importància de donar-li un valor afegit. Obrador Xisqueta va començar a comprar llana als pastors a un preu just. En un principi la llana es transportava a un rentador de Catalunya, on es preparava per ser teixida i crear peces de roba baix l'atenta mirada d'uns dissenyadors que, com en el cas d'»enredadas», es van convertir en una peça clau, un pont entre la matèria primera extreta del medi rural i el capritxós mercat de la moda.

Quan l'associació va néixer rebia subvencions de les administracions públiques, la qual cosa va permetre l'organització de tallers i la creació d'una pàgina web amb l'objectiu de donar major visibilitat a la zona i cercar la implicació dels seus habitants en el projecte. En aquests moments, l'Obrador no està en la seva millor etapa ja que cada any es compra menys llana a causa de l'elevat cost de producció i la manca de suport públic. Malgrat això, en els darrers anys s'han continuat presentant col3leccions de roba, tant per home com per dona. A més a més, durant la temporad d'estiu s'ha posat en marxa la iniciativa «Vivències Xisqueta». Aquest projecte es basa en oferir tres experiències amb les quals el públic es relaciona amb els pastors, les ovelles i la llana xisqueta.

La primera activitat que presenta el projecte és l'oportunitat de veure al peu de la muntanya del Montseny (a més de 2.000 metres d'altitud) com els pastors donen sal i fan les cures necessàries als ramats d'ovelles. A més, a través del projecte es brinda l'oportunitat de conèixer l'experiència de ser artesà en un taller tèxtil. Concretament, aquesta activitat es desenvolupa al taller tèxtil de Lina, artesana de l'Obrador. Una altra activitat és la que s'ofereix a través de la Caravana Xisqueta en el seu recorregut per diferents llocs de l'Alt Sobirà. Consisteix en un taller a quatre rodes que permet crear diferents peces de feltre que després es poden portar a casa. Finalment, en els darrers anys han introduït una nova proposta que tracta sobre l'apadrinament d'una ovella Xisqueta per tal d'evitar que acabi com a carn de consum domèstic.

Cal dir que la labor de l'Associació ha estat reconeguda amb el Premi Nacional d'Artesania 2014, en la categoria d'Emprenedoria, i Menció en el Premi Catalunya d'Ecodisseny 2015, en la categoria Estratègia.

Titol: «Obrador Xisqueta, projecte de revalorització de la llana i sensibilització del sector primari i l'artesania»
Ponents: Mariona Lloret i Linajeros Ratia, representants de l'Associació Obrador Xisqueta
Presentadora: Erika Hartje – Associació Entremans


Després de les ponències s'ha celebrat una taula rodona en la qual hi han participat artesans menorquins: Cristina Garriga, modista i dissenyadora de roba per espectacles; Blai Sintes, luthier, que treballa en el seu taller elaborant instruments musicals amb les característiques que li demanen els propis músics; i, Barto Gomila, rellotger de fama internacional, que treballa en el seu taller del temps creant peces úniques per encàrrec.

Les experiències dels tres ponents han estat molt diferents, malgrat que tots coincideixen en què el treball artesanal porta moltes hores de feina i que, a vegades, no es pot viure només d'aquests oficis tan laboriosos perquè és molt difícil quantificar econòmicament un treball manual que, a més, requereix una gran dedicació i temps. Això fa que de vegades no es vegi reflectit el seu esforç en el preu de venda.

Cristina Garriga ha comentat que el món dels espectacles no passa pel seu millor moment, per la qual cosa es fa impossible viure d'aquest ofici. A més, es fa molt complicat pagar les despeses que comporta ser autònom. Per la seva part, Blai Sintes, apunta com a part negativa del seu ofici la solitud perquè només ell s'encarrega de fabricar totes les peces. A més a més, ha d'estar pendent de l'arribada del material necessari, que no poques vegades ha d'importar de països llunyas, i dels encàrrecs per poder viure d'aquesta feina. No obstant això, la taula rodona ha deixat patent que no totes les experiències de persones que viuen d'exercir oficis antics són les mateixes. Barto Gomila ha explicat que després d'estudiar i treballar a Suïssa ha assolit un alt prestigi que actualment fa que li arribin encàrrecs de rellotges exclusius.

Amb un merescut descans per dinar, durant el capvespre s'ha celebrat un taller participatiu anomenat «Eat me, soy una joya», a càrrec de Sebastián Alberdi, dissenyador industrial argentí que des de fa uns anys resideix a Barcelona. Amb aquesta activitat s'ha posat de manifest la importància que té el disseny en el treball artesanal.

Alberdi, que participa activament en la formació de nous professionas, ha proposat el repte d'elaborar una joia utilitzant fruites i verdures i amb molt poques eines, tot just unes tisores, punxons, fils i alguns estris més. Amb aquesta original idea s'han realitzat unes espectaculars composicions gràcies a la força creativa dels artesans. El dissenyador argentí ha improvisat un petit photocall on poder fotografies aquestes joies amb data de caducitat. A més ha animat a que els creadors expliquin la seva obra. Sens dubte un treball apassionat i suggeridor que no ha deixat indiferent a cap dels participants.

Titol: «Eat me, soy una joya»
Ponent: Sebastián Alberdi, dissenyador
Presentadora: Diana Font – directora Onda Cero Menorca


Acabada la part pràctica de les jornades, ha estat el torn de la ponència «L'Artífex i l'impuls de la marca Nadal Canyelles», a càrrec de Rosa Huguet, batlesa de la població barcelonina de Canyelles. Huguet ha explicat com des del centre de formació del poble s'ha impulsat una acció diferent per a la promoció i la comercialització d'un producte local amb una marca pròpia.

Amb la mirada posada en les festes nadalenques, la idea ha estat impulsada per l'àrea de Promoció Econòmica de l'ajuntament. Homes i dones havien començat a treballar el vidre que a força de calor es transformava en unes bolles de Nadal exclusives, a més d'altres productes que s'exposen a la fira que se celebra cada any a principis de desembre. Aquest mercat atreu un bon nombre de visitants que no solament compren articles de Nadal sinó que dinamitza l'economia local, principalment, de la restauració i els comerços. Des de l'ajuntament es subvenciona a aquests artesans del vidre perquè puguin ser presents a les fires més importants d'Europa dedicades al màgic món del Nadal.

La inciativa proporciona, com passa amb altres experiències (redeiras i obrador xisqueta), uns ingressos complementaris a les rendes familiars, així com una major autoestima en les persones que majoritàriament són dones que es dediquen a fabricar peces úniques durant tot l'any. De cada vegada aquestes peces úniques estan essent més reconegudes, un fet que provoca més encàrrecs per part d'empreses de l'estranger.

Com a anècdota, Huguet ha explicat que fa un parell d'anys un comerç de referència va adornar els seus establiments amb aquestes bolles úniques, tant fràgils com belles, que porten el nom de Canyelles per tot el món ja que duen el logotip del pble. Sens dubte es tracta d'una excel·lent promoció.

Titol: «L'Artífex i l'impuls de la marca Nadal Canyelles»
Ponent: Rosa Huguet, batlesa de Canyelles
Presentadora: Antoni Arcas – director de l'Escola d'Art de Menorca


Les jornades han finalitzat amb una taula rodona de reflexió i debat entre els diferents ponents i artesans que hi ha participat.

CONCLUSIONS

Durant els dos dies de jornades ha quedat palesa la profunda estima dels artesans cap a la seva feina. Emperò, també han expressat la seva preocupació per la continuïtat dels seus oficis a causa de les reduïdes ajudes econòmiques per mantenir vives les respectives activitats. Una de les queixes en les que s'ha incidit més és que les administracions públiques solen prestar ajudes econòmiques al principi dels projectes però que després no tenen continuïtat i afecten negativament al desenvolupament de les iniciatives.
A part de l'obstacle econòmic, també apareixen els impediments fiscals que acompanyen aquests tipus de feines. En la taula rodona els artesans han volgut deixar constància de les elevades quotes que han de pagar per donar-se d'alta d'autònom, a la qual cosa s'afegeix la incertesa de si arribaran prou encàrrecs per poder pagar a Hisenda. Han comentat, entre altres despeses, el com mantenir el taller i adquirir la matèria primera, a més de poder comptar amb un sou digne per viure de l'artesania. Per això, demanen un tracte especial en l'àmbit fiscal per tal de solucionar aquests problemes que viuen dia a dia.

Una altra de les dificultats que s'ha posat damunt la taula és la d'establir un preu de venda d'acrod amb el temps que s'ha invertit en la creació del producte. La gran majoria d'activitats artesanals comporten un gran temps de fabricació que moltes vegades no es reflecteix en el preu final del producte.

Però no tot han estat qüestions purament econòmiques. Els artesans han posat de manifest durant el debat la consciència que tenen ells mateixos sobre com s'ha de vendre el producte. L'obra no només ha de ser artesanal i exclusiva, sinó que també ha de cridar l'atenció del client perquè es decanti per comprar aquesta mena de producte. Per crear els seus productes els artesans han de dedicar una gran quantitat de temps, cosa que comporta la solitu de l'artista. En aquest sentit, s'ha insistit en el foment de la col·laboració d'uns amb els altres perquè el seu treball no desaparegui.

Una de les claus fonamentals per a la creació dels productes artesanals és la importància de la relació entre el dissenyador i l'artesà per tal d'aconseguir una coherència general en les creacions i que aquestes siguin més apreciades pel futur comprador. La seva relació sorgeix quan el dissenyador, amb una formació més formal i talent artístic, treballa amb les persones que a través de les matèries primeres i el seu treball manual fan possible l'existència de petites i úniques obres d'art. Encara que, de vegades, aquesta relació es fa complicada per la coexistència d'idees.

Per concloure s'ha de destacar que la petició que més ha estat present durant tot el debat és la del suport tnat de les institucions públiques com de la societat per tal d'ajudar a aquestes activitats que, malgrat totes les dificultats i penúries, aconseguexi créixer i cada dia arribar a més persones. Per tant, hem d'aconseguir que els oficis antics no passin a formar part del passat sinó del nostre present i futur.

Document realitzat a partir del resum de la periodista i conductora de les jornades Diana Font.
 


Consell Insular de Menorca        Fundació Foment del Tusisme de Menorca        Leader        SICTED        Logo
 
    Centre Artesanal de Menorca - C/ Metge Camps, s/n - 971 15 44 36 - © Tots els drets reservats Avís Legal | Accessibilitat | XHTML 1.0 | CSS 2.1